spring love, love

screenpainting hand.

for my baby...
in a future, of course.

el que fa la primavera... que altera!

psd: dimarts s'ha acabat !!!!!!!!!!! :-)

pum, pum

...

o me! o life...

O ME! O life!...
of the questions of these recurring;
Of the endless trains of the faithless—of cities filled with the foolish;
Of myself forever reproaching myself,
(for who more foolish than I, and who more faithless?)
Of eyes that vainly crave the light—of the objects mean—of the struggle ever renewed;
Of the poor results of all—of the plodding and sordid crowds I see around me;
Of the empty and useless years of the rest—with the rest me intertwined;
The question, O me! so sad, recurring—What good amid these, O me, O life?


Answer.

That you are here—that life exists, and identity;
That the powerful play goes on, and you will contribute a verse.

Walt Whitman; O me! O life!

la llum

en dos setmanes espero arribar a la llum...
que hi ha després de la llum?
aviat, aviat ho sabré...

marta

MOLTES FELICITATS !!!!!

martaaaa! quan fa que et conec??? més d'uns 15 anys???
i sempre has estat amb mi.

simplement...
t'estimo.


psd:fotarem una farraaaaaaaaaaa! ;)

alicia

ñam... ñam...

recta final.

porque... ruth!!!

hoy me ha llegado una cosa bellisima por correo...
no tan bella cómo la persona que me lo ha enviado ;)
no sabes que ilusión!!
hoy me has hecho la más felizzzz del mundo.
es bellisiiimo ruth...
que bello!! graaaacias!

porque simplemente .. ......





Sal de la vida es la Amistad. Juan Luis Vives.

beat drunx!

Jan you make my day! :)
really nice... really. thank you so much!! i love it!

hey, and the cd... wooow!! good work, guys!
i hope to see you soon! really soon!

BEAT DRUNX !!

dikken kusje X

un petit monstre

més fotos per al projecte, divendres al jardí botànic.

per cert, hi ha un petit "monstre" en la segona foto, li tinc pànic!!!!!!
era tan diminuta que ni la vaig veure... però estava allà, allà!!!!

psd: avui és Sant Jordi el meu petit regal, aquestes dues flors (ja sé que no són roses...)

psd: ànims per aquells que també tenen el projecte... tic-tac, tic-tac, tic-tac... ahhhhh


apa, que paseu una bona diada de Sant Jordi.

belgische chocolade

m'han portat un gran regal de bèlgica!!

i'm soooo happy ;)

dank uuu.

1 year

yes,
1 year ago.

i want to fly...

skeleton leaves

skeleton leaves

últimes fotos que estic realitzant per al meu projecte ...
són increïbles aquestes fulles anomenades "esquelets"

psd: dos mesos, dos mesos!!
psd: homesick...

blkub...

A230: blkub sakhwnl... ahh, yaamm.. heola...

Guzmachito: mmmm ok

psd: je t'aime. encara que sembli lluny, només és Paris! felicitats. 29 March.

mosca II

despertó y la mosca creció...

psd1: tantantaaaantanantaaaaaaaaaan! walking away....
souad in barcelonaaaaaaaaaaaa! nice, nice, dank uuuu girl!!!!!!!
again belgium people!!! dieter and juergen too!

psd2: i miss belgium already...

psd3: 14/23 july, july!! gentse feesten!

psd4: stresssssssssssssssssssssssssss!

coffee paper

coffee paper

psd:marcio estuvo en barcelona! ahhhhhhhh! :)
psd2: mmm (5), mmmmmm (55) ;P

mosca

Acabat Carnestoltes.

Quins anys aquells...

Sense comentaris l'estil que tenia per dormir...
sort que hi han coses que canvien.

enterrament del peixet

l'enterrament de la sardina.

he trobat en un fòrum:

- La sardina era una manera d'anomenar la carcanada o l'espina del porc, així l'enterrament de la sardina seria l'enterrament del porc per començar el dejuni de la Quaresma.

- En alguns llocs s'enterrava la figura del Carnestoltes amb una sardina a la boca.
Potser per no perdre el ninot es va acabar enterrant només la sardina.
D'aquí s'hauria quedat el nom. La veritat, però, és que no és un costum gens extens.

Nosaltres ens vam quedar amb l'explicació següent:

El dimecres de cendra és l'últim dia del Carnestoltes o el primer de la Quaresma segons com es miri.
Per començar la Quaresma i havia el costum molt extès d'anar a fer un berenar a fora on es menjava peix (arengades o sardines) per començar l'època de la Quaresma. Es va començar enterrant les restes de les sardines i es va acabar enterrant una sardina.

El mateix Costumari diu que era com una marca per poder tornar a l'any següent, i que fins i tot durant un temps a finals del segle XIX es van vendre petits taüts en algunes botigues per enterrar la sardina, però la tradició no va arrelar.

algú té alguna d'altre?

grrrrrrrr

grrrrrrr...
grrrrrrrrrrrrrrr!!!

dark room

Aviat farà un any d'aquell dia...
m'agradaria tornar aquella habitació fosca...
i tornar a disparar.


Mazál tov people!


psd 1: todá rabá.
psd 2: 4feb. gràcies

...
crap kraft dinner

muere lentamente...

Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismo trayectos,
y no le habla a quien no conoce.

Muere lentamente quien evita una pasión,
quien prefiere los puntos sobre las "íes" a un remolino de emociones,
justamente las que rescatan el brillo de los ojos,
sonrisas de los bostezos,
corazones a los tropiezos y sentimientos.

Muere lentamente quien no voltea la mesa
cuando está infeliz en el trabajo,
quien no arriesga lo cierto por lo incierto
para ir destrás de ese sueño que lo está desvelando.
Quien no permite por lo menos una vez en la vida,
huir de los consejos sensatos.

Muere lentamente quien no viaja, no lee,
quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo.

Muere lentamente quien abandona un proyecto antes de iniciarlo,
quien no pregunta sobre un asunto que desconoce,
o no responde cuando lo indagan sobre lo que sabe.

Muere lentamente quien no comparte sus emociones,
alegrías y tristezas,
quien no confía, quien no lo intenta.

Muere lentamente quien no intenta superarse,
quien no aprende de las piedras del camino de la vida,
quien no ama y deja amar.

Evitemos la muerte en suaves cuotas,
recordando siempre que estar vivo
exige un esfuerzo mucho mayor
que el simple acto de respirar.


Pablo Neruda