Doncs cap a Leuven varem anar! Si senyor.
Just després de tornar de Bologna, el dilluns mateix, Marianne, una noia que vaig conèixer durant el viatge, em va comentar que el dimarts aniria a una festa d’un conegut d’un amic seu, flipa...
I res, allà estàvem plantades a dos quarts de dotze, Marianne, Karoline, Ellen i jo.
Una casa enorme, amb gent per tot arreu; pels passadissos, per totes les habitacions, a les escales, davant dels lavabos, a les escales del pati, pel pati. En aquest hi van fer dues mini-carpes, una per vendre les begudes i patates i l’altre, pels que preferien estar de tranquis, i seure al sofà o al terra amb coixins, o també hi havien cadires, crec.
La música millor no va poder estar, hi havien quatre Dj’s, dos punxaven junts i els altres dos per separat. Va estar genial.
L’únic inconvenient de tota aquesta gran festa, era que al dia següent teníem classe a dos quarts de deu, i teníem que aixecar-nos a les set del mati per poder agafar bé el tren. És va portar de la millor manera que es va poder. A base de cafè de la màquina de la universitat. Si el normla ja és dolent... imagineu aquest...
Durant tota la setmana treballant conjuntament amb els alumnes d’il·lustració, fent tres panells plens de dibuixos, amb les nostres impressions sobre Itàlia, per després realitzar un gran pòster.
Ha estat una experiència divertida i a la vegada diferent, ja que fins ara, no havia tingut cap contacte amb altres estudiants d’il·lustració, només classes particulars amb els dos professors. Ara ja és una altra cosa.
I bé, ara toca presentar un book personal sobre el viatge a Bologna, així que aquí us mostro una pàgina del que estic fent...
El dia a Ferrara morts de gana, varem acabar devorant pizzes com caníbals. Que bones que eren!!!!!!
Apa, us deixo que devoreu les vostres coses...
Dag!
